Abans llegia llibres i diaris, es clar no hi havia altre cosa. Tots els dies. Ara, ho comparteixo amb els blogs, diaris online, twitter, facebook fins i tot. Però ebooks què?
Doncs encara no m'he comprat un lector (però si m'he canviat de mòbil). Doncs, no em decideixo, perquè encara no es donen les condicions que jo busco:
* prou contingut disponible en castellà i català: que totes les novetats estiguin disponibles. El contingut és lo important.
* poder compartir 'els meus llibres electrònics' amb altres lectors, com comparteixo els 'llibres físics' i poder vendre 'els meus llibres electrònics'. La propietat és meva, no?.
* preu raonable: al cap i a la fi els bits no ocupen lloc als magatzems, ni s'han de transportar, ni cal pagar un impresor.
dissabte, 17 de juliol del 2010
divendres, 16 de juliol del 2010
Funciona Libranda, per comprar llibres electrònics?
Funciona Libranda per comprar e-books? Libranda és la web que han llençat les més poderoses editorials de l'àmbit castellà per promoure la venda de llibres electònics. Però Libranda no ven llibres electrònics. LLavors què fa? Ho he intentat esbrinar i aqui podeu trobar l'explicació Libranda¿Quiénes somos y qué ofrecemos? Sincerament a mi no em convenç. Per cert, l'extens catàleg a dia 16 de juliol de 2010 , és més aviat minso
A mi m'agrada moltísssim llegir. M'he estimat desde sempre els llibres, desde petit que el meu avi em deixava agafar qualsevol llibre que tinguessin al magatzem. Esperava àvid les novetats. Disfrutava amb l'olor dels llibres. Cada nit m'anava a dormir havent llegit força estona. Ho dic amb tristesa del passat en que la meva familia estava vinculada al món editorial i amb la estimació i el respecte que tinc pels llibres.
Els llibres s'enfronten al mateix repte que la música abans: la digitalització i internet. Em penso que el final està clar. Tot serà digital. I estic trist que els editors no tinguin clar quin és el nou camí davant dels reptes a què s'enfronten.
Mantenir-se fent el mateix què han fet fins ara les editorials, és com sí els monjos fessin veure que la impremta no s'havia inventat. Els monestirs ja no son la font i distribució del coneixement. Les editorials ja no son els guardians del que es publica. La xarxa és la disribució.
A les editorials, els suggeriexo que es dediquin a diverses feines de les que ja fan i algunes dels llibreters. I progressivament els editors deixaran de tractar amb impresors, magatzems de distribució i llibreters:
http://gallir.wordpress.com/2010/07/16/no-seamos-incautos-libranda-no-pretende-vender-ebooks/
A mi m'agrada moltísssim llegir. M'he estimat desde sempre els llibres, desde petit que el meu avi em deixava agafar qualsevol llibre que tinguessin al magatzem. Esperava àvid les novetats. Disfrutava amb l'olor dels llibres. Cada nit m'anava a dormir havent llegit força estona. Ho dic amb tristesa del passat en que la meva familia estava vinculada al món editorial i amb la estimació i el respecte que tinc pels llibres.
Els llibres s'enfronten al mateix repte que la música abans: la digitalització i internet. Em penso que el final està clar. Tot serà digital. I estic trist que els editors no tinguin clar quin és el nou camí davant dels reptes a què s'enfronten.
Mantenir-se fent el mateix què han fet fins ara les editorials, és com sí els monjos fessin veure que la impremta no s'havia inventat. Els monestirs ja no son la font i distribució del coneixement. Les editorials ja no son els guardians del que es publica. La xarxa és la disribució.
A les editorials, els suggeriexo que es dediquin a diverses feines de les que ja fan i algunes dels llibreters. I progressivament els editors deixaran de tractar amb impresors, magatzems de distribució i llibreters:
- Vendre directament: fer bones botigues online amb un bon servei de suministrament, facilitats de recerca, descarregues eficients al dispositiu (imiteu el Kindle) opinions del lectors i preu just. Vaja, ja existeix, es diu Amazon o d'altres. Potser queda lloc en castellà i altres llengües o per la especialització temàtica entre d'altres. Ara en la era de l'abundància lo dificil és trobar i facilitar aquesta tasca te molt valor
- Ser promotors o agents. No vendre directament sino participar dels drets de l'autor. Els autors no poden fer-ho tot. També, financiadors i gestionadors del procés creatiu de l'autor. Fer un bon llibre dura temps i l'autor necessita tranquilitat (el famós avançament de drets), editors (en els sentit anglosaxó i literari), correctors i promoció. La publicitat també és important. Més aviat socis de l'autor, no en una situació tan desigual com fins ara.
- Pensar noves formes de negoci. Sobre tot recomano llegir a Jeff Jarvis, 'Què faria Google?'
http://gallir.wordpress.com/2010/07/16/no-seamos-incautos-libranda-no-pretende-vender-ebooks/
dimecres, 14 de juliol del 2010
Música descarregable amb llicència a Jamendo
Jamendo, és una web que et permet descarregar mp3 de música legalment.
Jamendo Pro és un servei que proporciona música descarregable amb llicència que pots utilitzar pels teus projectes multimèdia a internet o d'altres àmbits o per sonoritzar un negoci. Una particularitat important és que els músics reben directament el 50% dels ingressos i que no pagues cànon a la SGAE!
Jamendo Pro és un servei que proporciona música descarregable amb llicència que pots utilitzar pels teus projectes multimèdia a internet o d'altres àmbits o per sonoritzar un negoci. Una particularitat important és que els músics reben directament el 50% dels ingressos i que no pagues cànon a la SGAE!
Jamendo Pro, et permet seleccionar música per sonoritzar els videos de Youtube, per exemple. En pocs pasos.
- Buscar i escoltar música online per seleccionar la que t'agrada.
- Descarregar-la en mp3 per fer proves amb la imatge.
- Seleccionar els àmbits d'aplicació (cine, tv, internet, etc) i la duració dels drets.
- Comprar la música. Es rep una llicència amb les condicions d'ús.
diumenge, 11 de juliol del 2010
5 aplicacions pel meu iphone
Les 5 primeres aplicacions que em poso al meu iphone? Entre tantes aplicacions a la Apple Store, com selecciono? Lògicament mirant les meves necessitats i mirant les llistes que d'altres han escrit abans. Però, per la primera no vaig necessitar cap guia o suggeriment.
Tweetdeck
Estic tan enganxat al Twitter què aquesta va ser la primera aplicació que em vaig baixar, que ja tenia al laptop i no en tenia cap dubte. Va molt bé, i encara que la pantalla de l'iphone no és gaire gran, encara puc llegir la lletra.
Skype
Quan tens wifi pots fer les trucades a distància o a PC amb una qualitat brutal. D'acord no en conec gaire gent que en tingui, però segur que sortirà la ocasió.
Dropbox
Es una aplicació per compartir fitxers entre ordinadors propis, fer backup, etc. També molt útil per tenir els fitxers accessibles a l'iphone sense passar per itunes.
Google Mobile
Es que sóc un enganxat de Google, sí ho reconeixo. Amb aquesta aplicació pots buscar a Google, Gmail, en les adreces de mòbil i ademés, ho pots fer simplement amb la veu, parlant , doncs encara millor.
El reconeixement de veu és molt bo amb les paraules normals com 'mundial' o 'restaurante', però evidentment no m'entèn dient BMW, segurament sóc jo que no ho dic prou bé.
Google ha facilitat molt la feina d'instal·lació i fins i tot et pot enviar un SMS al mòbil, amb un enllaç a l'aplicació.
Catradio
Una agradable sorpresa, la CCMA, sempre està a l'avançada. Escoltar la ràdio, que l'Iphone no porta a traves del wifi o del 3G.
M'aniria bé, també:
Enllaços
http://www.google.com/mobile/google-mobile-app/
Tweetdeck
Estic tan enganxat al Twitter què aquesta va ser la primera aplicació que em vaig baixar, que ja tenia al laptop i no en tenia cap dubte. Va molt bé, i encara que la pantalla de l'iphone no és gaire gran, encara puc llegir la lletra.
Skype
Quan tens wifi pots fer les trucades a distància o a PC amb una qualitat brutal. D'acord no en conec gaire gent que en tingui, però segur que sortirà la ocasió.
Dropbox
Es una aplicació per compartir fitxers entre ordinadors propis, fer backup, etc. També molt útil per tenir els fitxers accessibles a l'iphone sense passar per itunes.
Google Mobile
Es que sóc un enganxat de Google, sí ho reconeixo. Amb aquesta aplicació pots buscar a Google, Gmail, en les adreces de mòbil i ademés, ho pots fer simplement amb la veu, parlant , doncs encara millor.
El reconeixement de veu és molt bo amb les paraules normals com 'mundial' o 'restaurante', però evidentment no m'entèn dient BMW, segurament sóc jo que no ho dic prou bé.
Google ha facilitat molt la feina d'instal·lació i fins i tot et pot enviar un SMS al mòbil, amb un enllaç a l'aplicació.
Catradio
Una agradable sorpresa, la CCMA, sempre està a l'avançada. Escoltar la ràdio, que l'Iphone no porta a traves del wifi o del 3G.M'aniria bé, també:
- Un escanejador de tiquets, targetes de visita, etc
- Un capturador de pantalla de l'iphone, existeix?
- Delicious, te versió iphone?
Enllaços
http://www.google.com/mobile/google-mobile-app/
dimarts, 6 de juliol del 2010
Dropbox , copia de seguretat online i sincronitza els teus fitxers
Dropbox , guarda els teus fitxers a la xarxa, sincronitza el fitxers si tens difrents equips i et permet tenir sempre una copia de seguretat online.
Dropbox, és una eina molt útil per tenir els teus fitxers més importants, guardats a la xarxa sincronitzats entre diversos ordinadors i telèfons mòbils. A més a més, pots accedir-hi al teu compte desde qualsevol altre destinació i, molt interesant, també compartir fitxers amb altres usuaris, amb un simple enllaç.
El que necessites és una compte gratuït, que et permet fins a a 2GB, baixar-te el plugin i escollir un directori on tindras els teus fitxers sincronitzats. A partir d'aqui qualsevol fitxer guardat en aquest directori es copia automàticament a la xarxa (en el núvol).
El procés de Dropbox queda sempre funcionant i apareix una icona que et permet veure el seu estat. (He fet algunes proves, perquè em semblava que teni Dropbox sempre engegat no calia, i potser el meu laptop va justet, i al reengegar-lo ha sincronitzat els fitxers nous. Però si l'ordinador és bo no cal.)
La carpeta pública et permet compartir fitxers online amb amics, mitjançant un simple enllaç i sense contrasenya.
El darrer any vaig afegir l'aplicació per iphone i per ipad i funciona molt bé. Ademés el compte gratuït permet tenir 5 fitxer favorits en local en en qualsevol dels dos equips, sense necessitar accés a les dades online. Inclús pot ser un fitxer mp3! (i així un amic te'l passa per l'itunes si no tens un ordinador a prop)
Clica aquest enllaç de recomenació , instal·la Dropbox i tu i jo obtenim més espai per la recomenació http://db.tt/VSSZ6Mz Amb les recomanacions pots arribar a obtenir 8 GB més gratis online.
dissabte, 3 de juliol del 2010
Número de dunbar i xarxes socials
He començat un curs "Redes Sociales, Creación y Dinamización " a la Escuela Virtual de Espiral de Verano 2010 , Ciberespiral.
En el primer treball de discussió, parlem del número de Dunbar, que es pot aplicar també a les xarxes socials online
Se m'acudeixen varies coses: com molts companys del curs han dit, 150 persones son motíssimes. Massa per formar una xarxa social compacte. Per exemple, jo mateix a facebook tinc ara mateix 69 'amics'. Amics amb els quals tenc diferents graus d'amistat (proximitat), comparteixo diferents interesos, i amb els quals és impossible que comuniqui cada dia ni cada mes. Ara bé a Twitter, pot ser diferent, però igualment encara no he arribat al límit. Només segueixo 127 persones i em segueixen 111. I quants de tots aquests son amics? Quants ens enviem missatges directes (ocults als demés) o oberts i per tant interaccionem en una comunicació real?
La meva hipòtesi, no provada evidentment, és que relacions significatives només es poden tenir amb un número de persones limitat de 5 o 10 a l'hora . (Defineixo, arbitrariament, relació significativa, com la relació en què aportem i rebem comunicació bidireccional, que cobreixi un temps 'significatiu' del dia i que ens limita o ens potencia les nostres actuacions i/o afecta a les nostres emocions. O sigui, relació que ens fa canviar la nostra actuació.) Lo altre son informacions que rebem, en forma de coneixements, relats quotidians d'experiències, noticies o xafarderies. Però no crec que siguin relacions si no hi ha comunicació bidireccional.
M'estava rellegint , l'article de la Wikipedia, sobre xarxes socials i en quant a l'efecte de les xarxes en la innovació, m'ha fascinat, la importància dels enllaços dèbils a les xarxes. Segons Granovetter:
Número de Dunbar Wikipedia
Análisis de Redes sociales Wikipedia
Granovetter, lazos débiles o 'weak ties' . Wikipedia ENG
Més coneguda és la teoria dels sis graus de separació, que potser només cal esmentar, provada per un experiment del psicòleg Stanley Milgram.
Seis grados Wikipedia
Stanley Milgram Wikipedia ENG
Una llei que tampoc coneixia, és la del valor de les xarxes és proporcional al quadrat del número dels seus membres.
Llei de Metcalfe Wikipedia ENG
En el primer treball de discussió, parlem del número de Dunbar, que es pot aplicar també a les xarxes socials online
"El número de Dunbar es, según el antropólogo Robin Dunbar, la cantidad de individuos que pueden desarrollarse plenamente en un sistema determinado."Aproximadament 150 persones és el màxim amb les quals podem tenir relacions significatives. Per tant més enllà d'aquest número de persones el grup social perd cohesió.
Se m'acudeixen varies coses: com molts companys del curs han dit, 150 persones son motíssimes. Massa per formar una xarxa social compacte. Per exemple, jo mateix a facebook tinc ara mateix 69 'amics'. Amics amb els quals tenc diferents graus d'amistat (proximitat), comparteixo diferents interesos, i amb els quals és impossible que comuniqui cada dia ni cada mes. Ara bé a Twitter, pot ser diferent, però igualment encara no he arribat al límit. Només segueixo 127 persones i em segueixen 111. I quants de tots aquests son amics? Quants ens enviem missatges directes (ocults als demés) o oberts i per tant interaccionem en una comunicació real?
La meva hipòtesi, no provada evidentment, és que relacions significatives només es poden tenir amb un número de persones limitat de 5 o 10 a l'hora . (Defineixo, arbitrariament, relació significativa, com la relació en què aportem i rebem comunicació bidireccional, que cobreixi un temps 'significatiu' del dia i que ens limita o ens potencia les nostres actuacions i/o afecta a les nostres emocions. O sigui, relació que ens fa canviar la nostra actuació.) Lo altre son informacions que rebem, en forma de coneixements, relats quotidians d'experiències, noticies o xafarderies. Però no crec que siguin relacions si no hi ha comunicació bidireccional.
M'estava rellegint , l'article de la Wikipedia, sobre xarxes socials i en quant a l'efecte de les xarxes en la innovació, m'ha fascinat, la importància dels enllaços dèbils a les xarxes. Segons Granovetter:
", encontró en un estudio que un número grande de lazos débiles puede ser importante para la búsqueda de información y la innovación"O sigui, que la informació novedosa la obtenim de gent allunyada de nosaltres en la xarxa social, llaços dèbils, que lògicament no és la més propera a nosaltres que te la mateixa informació, viu la mateixa realitat. Per tant, d'aqui es dedueix lo important que esposar-se a noves idees (nova gent) potenciarà la innovació a internet. Internet, i les noves connexions que produeix, és molt important per la innovació i, per això, el món s'està accelerant, o la innovació s'està accelerant gràcies a internet.
Número de Dunbar Wikipedia
Análisis de Redes sociales Wikipedia
Granovetter, lazos débiles o 'weak ties' . Wikipedia ENG
Més coneguda és la teoria dels sis graus de separació, que potser només cal esmentar, provada per un experiment del psicòleg Stanley Milgram.
Seis grados Wikipedia
Stanley Milgram Wikipedia ENG
Una llei que tampoc coneixia, és la del valor de les xarxes és proporcional al quadrat del número dels seus membres.
Llei de Metcalfe Wikipedia ENG
Subscriure's a:
Missatges (Atom)